La caixa que puja i baixa

L'ull que tot ho veu

2011-06-13T08:32:00.000-07:00

Konvent.0 2011 (Cal Rosal-Berga)

"1984". L'any que vaig néixer, però també l'any a on s'ambienta la novel·la de George Orwell i de on ha derivat el concepte de l'ull del gran germà, que tot ho veu i que tot ho controla. Vivim en una societat a on creiem controlar-ho tot però a on aquest tot, en el fons, és el que ens controla i ens fa dependents. Dependents del telèfon, dependents d'Internet, dependents de... I dins de tanta dependència ens autoconvencem que som independents. Perquè moltes vegades ens convencem d'allò que ens agradaria ser o tenir.

Les emocions en blanc i negre

2010-12-11T06:15:00.000-08:00

La ira, la por, plorar, riure, ballar,... el diari "New York Times" ha gravat un conjunt de 14 curtmetratges, interpretats per actors de primera línia que representen aquestes emocions. En blanc i negre i amb l'aval de la seva vàlua interpretativa els actors donen una veritable lliçó artística posant en escena emocions que han hagut d'interpretar tantes i tantes vegades damunt d'escenaris teatrals o cinematogràfics.
El plor de Tilda Swinton emociona, espanta l'esbroncada de Matt Damon, fa somriure el ball de Vincent Cassell i impressiona la ira de Javier Bardem. Per no parlar de la mirada de Michael Douglas o el petó perdut de James Franco.

Idees... realitats

2010-11-01T03:56:00.000-07:00

"El verdadero heroísmo está en transformar los deseos en realidades y las ideas en hechos"

Esperant...

2010-09-26T12:53:00.000-07:00

Te odio

2010-08-27T05:50:00.001-07:00

Hi ha tantes coses que dius perquè toca dir-les. Tantes altres que calles perquè no és el moment. Unes altres que t'agradaria dir però que racionalment decideixes guardar. I tantes decisions que has de prendre perquè no tens altra opció. Perquè no tot depèn sempre d'un mateix.
També hi ha tantes coses que dius i que no penses... Però així és la vida... i així és la Comunicació. O no comunicació? :)

Menorca, el paradís

2010-08-24T07:33:00.000-07:00

Menorca, agost del 2010
"Tinc un sentiment enorme de voler retenir tot aquest grapat de sensacions màgiques.Les escric, les fotografio,... tinc por de perdre-les. El sol, la sorra, l'aigua, la sal a la pell, les roques, la música d'una guitarra, una cervesa... Menorca és el lloc on vull perdre'm any darrera any, fins al més llarg dels etcèteres. Aquí he aconseguit la pau més gran viscuda fins ara. He abandonat el rellotge i he desconnectat la ment. M'he deixat portar pel ritme dels senserellotges i els "anar fent". Ara tot és més relatiu. Res és per sempre i no existeixen els mais.Sembla que tot és més fàcil o igual de dificil. Potser ho veig diferent".

... i feliç

2010-08-08T10:23:00.000-07:00

... I Feliç!!

El que se'ns escapa...

2010-08-08T09:38:00.000-07:00

L'últim pas de la raó és el reconeixement de que hi ha una quantitat infinita de coses que estan més enllà d'ella. Ho deia Pascal. Allò tan sentit de "el cor te raons que la raó desconeix". Hi ha aspectes que s'escapen de la nostra raó i aspectes que s'escapen de les nostres mans. La tendència és culpabilitzar-nos de tot el què passa a les nostres vides: què hauré fet malament, perquè vaig dir allò, perquè no vaig explicar-li això,... Però en el fons hi ha aspectes de la nostra vida que no són la nostra responsabilitat.
No podem escollir haver conegut algú massa tard o massa d'hora o creure conèixer i ser desconeguts o, simplement deixar-se conèixer per qui no dona prou valor al fet de conèixer-te. Però això no és la nostra responsabilitat és la nostra manera de caminar i descobrir que per molt que coneguis, sempre hi ha molt més que desconeixes. I això és el què dona sentit a tot plegat... aquest caminar "across the universe" sabent que, com diria Drexler, Lo que tenga que ser, que sea. Y lo que no por algo será. I si no és,... no sempre serà per no haver-ho intentat. I és precisament en aquest "intentar" a on es perd la responsabilitat.

LOVE... ?¿

2010-07-19T10:22:00.000-07:00

Tornarem a posar els peus damunt la sorra...

2010-07-14T12:10:00.000-07:00

Si no l'he sentit mil vegades no l'he sentit mai.A vegades hi ha cançons que t'infiltren un bon rotllo etern.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona una nit de juliol... :)
o potser serà en una altra banda... però SERÀ.

Una de sensacions... cap a Menorca

2010-06-29T11:45:00.001-07:00

A vegades per vendre un producte no es tracta de vendre marca, ni qualitat, ni preu. A vegades, cal vendre sensacions.
Sentir el gust salat del mar, picar l'ullet al sol, deixar-te embrutar per la sorra fina de la platja, ballar al ritme d'una cançó que es repetirà fins l'infinit al teu cervell,... Sensacions. Tendim a idealitzar-ho tot? sense dubte.
Però, a vegades les sensacions poden deixar de ser-ho. Només si deixem d'esperar que ens arribin i apostem per buscar-les...
Buscar les Sensacions... una bona política. Per això... cada cop hi sóm més aprop. Voler és poder. I jo vull! Menorca ens espera!

:)

2010-06-22T12:57:00.000-07:00

Al mal tiempo buena caraaa, diuen. I, al bon temps... més bona cara, encara! i estic segura que demà farà soleeet!!!
Bona revetlla a tothom!

pd. Com es nota que tinc ordinador nou e? jjajajjaa jugant amb els programes de fotos. Com una nena amb joguina nova ;) i no és macuuu això?

Primers aires d'estiu

2010-06-13T13:38:00.000-07:00

Sitges 2010

Once

2010-05-23T05:40:00.001-07:00

Hi ha vegades que una cançó o una pel·lícula aconsegueix emocionar-te. Passa i és màgic. Si teniu ocasió no us la deixeu perdre "Once". Diu moltes coses, sense dir-ne massa. Simplement que, a vegades les coses passen perquè han de passar, i les persones es troben perquè s'han de trobar...

STOP!! avui és un nou Dia1

2010-05-19T13:14:00.001-07:00

Escric damunt un paper en blanc...

... amb la ment en blanc, sense saber ben bé que vull dir, però tenint clar que necessito escriure. A vegades agafar paper i boli o ordinador, és una bona teràpia! Tenir-ho tot donant voltes al cap com en un programa de centrifugat és una bogeria.

Cada dia des que recordo tenir dies, he viscut la vida com l’he volgut viure: amb il•lusió, amb projectes, amb decisions (unes més bones que d’altres) i lluitant pel que he volgut. He estat valenta perquè sempre he fet cas a les emocions, les meves companyes de viatge. Ai les emocions! Si aconseguim controlar-les això ens farà més forts. Com bé es va dir al Re’09, en els nostres punts més dèbils radica la nostra fortalesa.

I, amb aquesta base, hi ha dies en què t’adones que estàs en un nou Dia1.
En els que creies no eren qui semblaven, els que t’estimaven no ho feien tan com creies ( no tots, per sort!) i el què has viscut potser només formava part d’un perfecte guió cinematogràfic. Aleshores et mires al mirall i t’adones que tot el que ha viscut es reflecteix al teu rostre, però que, mica en mica, comença a cicatritzar.
Aleshores, potser és moment de deixar de creure en els que no creuen en tu. Parlar en un monòleg per a sords no porta enlloc. M’encanta conversar, amb bons conversadors.

De fet, potser cada dia hauria de ser un Dia1 que ens fes replantejar des de 0 què volem i què no volem. Avui ha estat el meu dia 1 ple de petits canvis insignificants? Però necessaris, des de feia temps. El primer... buidar l’ipod i omplir-lo de noves sensacions. Sensacions més positives, aires més revitalitzadors. Potser no sé què vull avui, potser no sabré que vull demà, però sé que crec amb mi i en el que puc construir. I per això només necessito ser-hi jo!

Un somriure amb regust a mar

2010-05-04T10:45:00.001-07:00

A vegades a la vida fa falta ben poca cosa per ser feliç. Simplement coses simples. Petits coses, grans moments. El contacte amb el mar, que em calma, tot i la pluja; un bon dinar, una xerrada llarga, llarga... una abraçada, el contacte dels peus damunt la sorra humida, un somriure còmplice, el ritme d’una música que sona mentre molts dormen, fer un futbolí, fer un beure, ... sentir que ens tenim, dormir sense soroll, en calma, improvisar un dinar a corre cuita i conduir cap a la rutina... això sí, SOMRIENT tot i que sigui dimarts...i plogui. I què?

Gràaacies!

2010-04-27T11:24:00.000-07:00

26 anys. Quina xifra, en el fons, tan insignificant no?
Podríem parlar de 26.000 aventures junts, 26 trilions de llàgrimes, 26 enrabiades, 26 mil abraçades i 26 mil milions de petons! I potser me’n deixo. No, segur, me’n deixo.

Per això gràcies per ser-hi. No era un 26 d’abril, era un 24. Però qui entén de xifres? Jo em moc per emocions. Diuen que la vida no es conta per els cops que respires, sinó per els moments que et deixen sense respiració. I vosaltres me’n doneu molts!

Gràcies

Mishima

2010-04-11T08:36:00.000-07:00

"Las mujeres: pompas de jabón; el dinero: pompas de jabón; la fama: pompas de jabón. El mundo en que vivimos es el de los reflejos en las pompas de jabón".
Yukio Mishima

La bombolla

2010-03-30T13:24:00.000-07:00

"En el Silencio Universal
por compacto que sea
siempre se escucha el llanto
de un niño
en su burbuja"

Mario Benedetti

A cara o creu

2010-03-30T12:43:00.000-07:00

"Aquel que dijo más vale tener suerte que talento, conocia la esencia de la vida. La gente tiene miedo a reconocer que gran parte de la vida depende de la suerte. Asusta pensar cuantas cosas se escapan a nuestro control. En un partido hay momentos en que la pelota golpea el borde la red y durante una fracción de segundo puede seguir hacia adelante o caer hacia atras. Con un poco de suerte sigue adelante y ganas o no lo hace y pierdes".

Match Point

Però, perquè li donem tanta responsabilitat a la sort? no serà que, a vegades, quan la "mala sort" fa que un aspecte a la nostra vida no rutlli, això ens crea "bona sort" per creure en la resta? qui creu que té mala sort? el qui creu que no pot arribar a tenir-ne de bona... Sigues valent, tira a guanyar. Sabent, però, que aprendràs molt més si perds!

2010-03-09T11:03:00.000-08:00

Tots els carrers estan plens de cotó fluix! el fred glaça les mans, però no els somriures dels que s’atreveixen a crear del no-res, ninots de neu que semblen tenir vida si els mires als ulls. Per fer-ho utilitzen tot d'elements reciclats a qui donen una segona vida. No es veuen pastanagues, però si paraigües i botons! Alguns no podem anar a la feina i mirem des de la finestra. Ens agrada la sensació de quedar-nos al costat de la llar de foc llegint un bon llibre o, simplement, pensant en les nostres coses. Però, l'esperit infantil ens venç i és que... és difícil resistir-se a trepitjar la neu verge!. Per un moment no hi ha preocupacions ni problemes tot és un full en blanc amb milers de coses per escriure-hi. Només cal fer punta al llapis...

De rodatge...

2010-03-07T12:59:00.000-08:00

tot roda, roda i roda i nosaltres, dissabte, vam rodar de valent! :) va ser tot un dia de feina, de somriures i, sobretot, de passar-ho bé! no hi ha res millor que treballar amb un bon equip i disfrutar mentre ho fas! cap de setmana rodó. Impacients pel resultat?

coses per les que val la pena somriure

2010-02-02T11:04:00.000-08:00

Avui m’he aixecat molt optimista, perquè he fet balanç dels últims mesos de la meva vida i m’he adonat que hi ha moltes coses que m’han fet somriure. Més que no pas m’han fet plorar! I m’he preguntat... perquè sempre ens capfiquem amb les coses que ens fan estar malament, perquè són aquestes les que ens trenquen el son, les que ens fan lluir unes ulleres “super fashions” o les que fan que ens aprimem o estem de mal humor? Perquè no ens dediquem a valorar els moments únics? Per això em sembla un bon exercici fer una llista, encara que sigui mental, dels cops que somriem cada dia. De ben segur aconseguirem sumar més somriures i ser una mica més feliços. Per exemple, què us ha fet somriure aquest cap de setmana?

Una nit divertida amb els companys de feina ballant en silenci on no hi ha silenci, una jornada de rebaixes a la Barcelona amb pastís de xocolata del starbucks incorporat, un dinar-cafè en una masia amb bon menjar i bona companyia i una sessió de teatre musical! Aquesta seria la meva llista de somriures i somriures... i la vostre?

Havia de penjar una foto que us fes somriure no? :p

I a vegades...

2010-01-16T06:46:00.000-08:00

I a vegades... els ocells fan cagarades :). Una cançó perquè sí!!!

Els amics de les arts

Els carrers expliquen històries

2010-01-11T12:39:00.001-08:00

Els carrers son plens d'històries interessants que val la pena descobrir, els carrers expliquen històries. Només fa falta parar bé l'orella!! Nou programa d'E2S i Lavínia... xuli xuli!! :p

Bon any!!

2010-01-04T11:55:00.000-08:00

El 2009 ha estat un any ple d'emocions fortes. Algunes han estat molt bones i d'altres... millor oblidar-les! :) però tota i cadascuna d'elles m'han aportat alguna cosa. He après a somriure sense ganes, i a riure amb moltes ganes; he conegut que els amics (alguns, no tots) estan al teu costat si el vent bufa de cara o de canto; he conegut a molta gent que crec que farà d'aquest 2010 un bon any i n'he mantingut i recuperat a d'altra que han aconseguit fer més portable el 2009.
He après que les coses no són fàcils. Però he decidit assumir el risc.
Ens queden tantes coses per fer encara i tinc tantes ganes de fer-les amb vosaltres.
Per començar, agafeu boli: aquest any hem de viatjar més que mai, sommiar més que mai, riure més que mai i sobretot, improvisar més que mai!!

i que millor que començar l'any amb una dosis d'alegria!!! :) Bon any a tots!! i a viure que son dos dies!! Sé que el 2010 serà un bon any, un any 10!!

BON NADAL!

2009-12-24T10:30:00.001-08:00

La vida roda

2009-12-05T04:40:00.000-08:00

Equivocar-se, ensopegar, aixecar-se, aprendre i somriure i tornem-hi: equivocar-se, ensopegar, aixecar-se... això és la vida. I de cada pas un aprèn a fer el següent amb més seguretat, perquè en el fons és més important el camí que l'objectiu. Això sí, si fem les coses com sentim, si lluitem pel que volem, mai mirarem enrere i ens penedirem del què no hem fet. Perquè la vida és dels valents! o dels que volen ser-ho. I voler és poder! Hi ha tantes coses per les que ens queda somriure encara, val més aprofitar-les no? perquè la vida s'esfuma... com un petó en un portal.

Zurich.. cada cop més aprop de la tornada

2009-09-04T11:36:00.000-07:00

Berlin 2.0

2009-08-25T13:17:00.000-07:00

ho sentooo però és que no podia escollir... i me'n deixo tantes!! :)

Berlin 1.0 (genial!)

2009-08-25T13:08:00.001-07:00

i Berlin... què dir de Berlin? i tornaria demà mateix...

Colònia

2009-08-18T03:53:00.000-07:00

Segona parada: Colònia. Poques horetes (menys de les previstes per problemes amb les maletes) però suficients com per enamorar-nos d'ella. Fins i tot vam descobrir un instrument nou... sabeu que es pot arribar a fer música amb una serra? :)

primera parada... París!

2009-08-18T03:26:00.000-07:00

Diuen que Paris és la ciutat de l'amor i no crec que s'equivoquin, tot i que París és moltes altres coses. És la ciutat dels museus, la ciutat dels crepes, la ciutat de les arts i la bohèmia, la ciutat del formatge i el vi (en aquests sopars màgics al pont de les arts) i la ciutat de la llum. Una estampa única. Primera parada.

La costa Brava... una meravella!

2009-08-03T10:49:00.000-07:00

petits instants perfectes!

Her Morning Elegance- Oren Lavie

2009-06-20T05:08:00.000-07:00

Genial la cançó però impressionant el videoclip!

Una dona que va saber reinventar-se

2009-06-07T09:22:00.000-07:00

Treballava, creava i fumava,... una dona avançada al seu temps que va voler trencar amb les convensions socials establertes. I se'n va sortir. Va ser capaç de sobresortir,crear-se la seva pròpia personalitat, ser única... fer-se a sí mateixa. Era Coco Chanel.

olora, observa, sent...

2009-05-11T13:38:00.001-07:00

Diuen que la primavera és una època especial. I jo penso que en el fons totes les èpoques són especials... només cal observar a fora i oblidar, en alguns casos, el que et preocupa a dins... deixar-te encisar pel que veus, pel que sents i pel que olores. Les sensacions et faran sentir viu i sentir-te feliç i amb això es pot fer qualsevol cosa :) sobretot somriure!

per un bon sant jordi...

2009-04-23T13:05:00.000-07:00

Bon Sant Jordi!! :)

La música està al carrer

2009-04-17T01:37:00.000-07:00

La música és universal, la música està al carrer, la música és viva... la música és vida!

Gran Torino

2009-04-10T05:10:00.000-07:00

sense paraules...

Setmana Santa al Delta

2009-04-10T04:54:00.000-07:00

mal temps? i què!!!! a vegades fan falta tan poques coses per ser feliç...

Plou

2009-03-30T11:30:00.000-07:00

Què pot passar un dia que plou? doncs que surti el sol...

Miquel Abras, disc català de l'any

2009-03-23T15:45:00.000-07:00

Miquel Abras és el disc català de l'any segons votació popular de Ràdio4, un concurs que l'emissora realitza des del 1979. Aquí teniu una de les seves composicions: Amb tú sóc jo. Romanticisme 100%.

M'agrada Manresa...

2009-03-16T13:11:00.001-07:00

Hi ha coses escrites...

2009-03-01T04:00:00.000-08:00

A vegades hi ha coses que estan escrites: persones predestinades, somnis que es cumpliran i circumstàncies a la vida que et serviràn per el demà... així ho esperem al menys, no?
Gran pel·lícula! Slumdog Millionaire

Tot pot ser més senzill?

2009-02-26T00:51:00.000-08:00

there's no need to complicate, our time is short... quanta raó!

El ruc català de Fuives

2009-02-23T11:25:00.000-08:00

La cremallera de tu piel

2009-02-23T11:20:00.000-08:00

A vegades una cosa et porta a una altra. Un concert de Dani Flaco al Kursaal pot tenir com a convidat sorpresa Albert Sans i aquesta cançó. Potser el so no és perfecte però serveix per fer-se'n una idea. Emociona.

Maitena

2009-01-25T03:50:00.000-08:00

L'èxit de Maitena es deu a la capacitat d'aquesta autora argentina de caricaturitzar situacions quotidianes fins al punt de fer que moltes dones (sobretot fotografia situacions pròpiament femenines) s'hi puguin identificar. Ha estat traduida a 12 idiomes i les seves tires còmiques s'han publicat en diaris i revistes de més de 30 països diferents. La veritat és que costa aguantar-se el riure davant el seu enginy còmic.

mmmm.... Xocolataaa!!

2009-01-12T13:19:00.001-08:00

Manel al Kursaal

2009-01-12T13:03:00.000-08:00

El quartet barceloní "Manel" acaba de publicar un dels debuts discogràfics de l'any. Una aposta per la música en català. Això sí, innovant en el gènere amb una sonoritat a mig camí entre el folk anglosaxó i la cançó mediterrània. Seran el 12 de febrer a la sala petita del Kursaal.

Reinventant un petó

2009-01-02T04:38:00.000-08:00

A vegades poques paraules acaben dient moltes coses. Els colors, la música, la màgia d'uns plans que es reinventen continuament fan de "my blueberry nights" una nova obra mestra del cineasta Won Kar-Wai. Un geni en l'art d'explicar històries. En les seves pel·lícules el què s'explica és el de menys (tot i que també té significat), el valor es troba en el com s'explica, amb un cert risc estètic, només cal fixar-se en l'escena del petó. "My Blueberry Nights" és la primera pel·lícula en territori nord-americà del cineaste que en el film aposta també per una protagonista que no decepciona, la cantant, Norah Jones.

bones festes a tots!

2008-12-15T13:24:00.000-08:00

Sempre hauria de ser com Nadal... Molt bones festes!!

La nostra memòria històrica

2008-11-22T05:32:00.000-08:00

Recordar el què ha passat a casa nostra pot ajudar-nos a entendre el present. A comprendre l'avui i també a evitar que alguns fets històrics es repeteixin. Estar informats i voler saber és de sabis.

Reportatge emès al programa Angular de Televisió de Manresa!

Fira de Sant Joan

2008-11-03T13:36:00.001-08:00

Una imatge val més que mil paraules... i quatre més que...4.000?

La música de Devnath

2008-10-18T05:54:00.000-07:00

Quedeu-vos amb aquest nom: Devnath. És un manresà que viu la música des de ben petit, autodidacte i amb ganes d'explicar allò que pensa i sent amb la música com a mitjà d'expressió. Sona així de bé...

No me pidas que te bese...

2008-10-05T12:01:00.000-07:00

Una pel·lícula senzilla, que explica petites històries però que aconsegueix emocionar. En el fons... tots sóm especials.
x cert... xulíssima la cançó de Macaco.

Manresa de nit

2008-09-27T15:23:00.000-07:00

Manresa de nit... qui diu que no té encant?

El millor dels somnis està per venir...

2008-09-27T06:40:00.000-07:00

A vegades imagines un futur, un demà fet a mida que en el fons, no arribarà mai. Les coses moltes vegades no són el què semblen, les persones no són com semblen, el temps fa que tots canviem i canviï també la nostra percepció de la realitat, de com són les coses o de com podrien haver estat. Però, saps què.... diuen... que el millor dels somnis està per venir... el futur serà millor que l'ahir.

"El millor dels somnis" del grup Els Convidats.

Minuts musicals

2008-08-23T13:15:00.000-07:00

No cal dir gaire res davant d'això. Només gaudir de la cançó... trista? jo més aviat la definiria com sincera, directa al cor, tota una declaració d'amor i, és clar, també de desamor.

Mirant cap al sud

2008-08-09T02:58:00.000-07:00

N'hi havia tantes... de tants moments, que m'ha costat molt escollir-ne 3 (una per cada lloc: Màlaga, Granada i Almeria). Una petita mostra d'un viatge inoblidable. A vegades, fan falta pocs ingredients perquè una escapada sigui única.

Mishima

2008-07-13T08:57:00.000-07:00

"Vine, recolza't al meu pit i escolta, digues el què sents, perquè si fa bum-bum en comptes de fic-tac és que ja estic perdut: m'he tornat a enamorar de tu". Aquest és un exemple de la sensibilitat, de la poesia que desprenen les lletres dels barcelonins Mishima, amb una marcada vocació literària (potser per això prenen el seu nom del malograt escriptor japonès Yukio Mishima). El seu darrer àlbum és "Set Tota la Vida" i és una barreja del romanticisme i la nostàlgia que despren l'ideari de David Carabén, un compositor complert. Ahir, en el concert que van fer a Callús van demostrar ser un conjunt complert, capaç d'arribar a totes les edats amb les seves melodies minimalistes, pausades i reflexives.

L'art de saber fer riure

2008-07-13T08:21:00.001-07:00

El pati del teatre Kursaal de Manresa s'ha estrenat aquest any com a sala i ho ha fet amb el cicle l'estiu al pati. Una iniciativa que ha durat una setmana, en la qual cada vespre s'ha omplert el pati amb una proposta cultural diferent. He de dir que falta que la gent s'hi impliqui, però la idea és bona. D'entre totes les perles que s'han pogut veure, m'agradaria parlar d'una: l'humor i els monòlegs de Dani Pérez. Amb un ritme molt propi del mateix Rubianes, Pérez vesteix escenes quotidianes amb els trets divertits i propis d'una caricatura. Parla de l'experiència de ser pare, de les característiques pròpies d'una esquiada i d'una estada d'allò més peliculera al castell de dràcula... En fi, us deixo una mostra del seu enginy damunt l'escenari. Una bona dòsis de risoteràpia.

Gospel a Rajadell

2008-07-06T11:15:00.000-07:00

Aquest divendres va començar la quarta edició del campus de Gospel de Rajadell, una proposta novedosa i interessant, sobretot per els amants del gospel. I ho va fer amb un concert de luxe: l'actuació del grup de Gospel britànic "The London Community Gospel Choir". Un paratge extraordinari, l'encant de la nit i unes veus que posaven la pell de gallina van ser ingredients de luxe per una vetllada diferent i de molt bon rotllo. Potser la música Gospel no és el tipus de música que un escoltaria com a bso d'un viatge o, en la calma de casa, però la veritat és que s'ha de viure en directe, en un concert. El ritme, les veus, les coreografies... t'acaben encomanant una sensació d'allò més positiva, fins al punt que, inconscientment tu mateix també acabes sent partícip del concert, seguint el ritme amb les mans o ballant. De fet, divendres a Rajadell van ser ben pocs els que van resistir-se a quedar-se asentats. Tots vam acabar drets, en un final de festa happy happy!!! :)

Aquí en teniu una mostra. No és el mateix... cal viure-ho!!

L'Abbey Road balla amb Dani Flaco

2008-06-13T06:05:00.000-07:00

Dani Flaco. Quedeu-vos amb aquest nóm perquè segur que l'anireu sentint, cada vegada més. Aquest jove de Bellvitge, de l'Hospitalet de Llobregat, comença a sonar amb força a la ràdio gràcies a les seves cançons de lletres simples, properes i profundes, i amb una veu trencada al més pur estil Sergio Dalma. Ahir va actuar a l'Abbey Road de Manresa i va aconseguir omplir el local i seduir al públic fins a fer-lo ballar. Ho va fer amb humor, gràcia i sobretot bona música.

Aquí el tenim en una actuació al Club

Universos Infinitos

2008-06-02T06:34:00.001-07:00

A vegades fa falta tan poc per arrencar-nos un somriure o per omplir-nos de sensacions positives! Tant sols un detall, un moment, una cançó...

Love of Lesbian un grup de pop-rock indie d'origens barcelonins. Aquesta és Universos Infinitos

Què passaria?

2008-06-01T12:00:00.001-07:00

Què passaria si demà tot s’acabés? Estàs segur/a que hauries dit tot el què voldries? Potser desitjaries no haver callat tant o potser haver callat més, t’agradaria poder borrar alguns dels teus actes o haver-ne fet més, moure’s encara més pels impulsos?. Si tot s’acabés faries balanç i et preguntaries: He dit prou vegades t’estimo, quan ho sentia així?, he estat massa orgullosa per no deixar anar prou cops la paraula perdó?, saben la meva gent com d’importants són per mi?... Amb aquesta llicència per somiar, la utopia ( o no tant utopia) de que demà potser ja no hi ha temps, perquè esperar a demà?. En l’era de les noves tecnologies tenim telèfons, Internet, sms,... però perquè seguim tenint Incomunicació?.
Digues el què penses, fes el què sentis, camina cap on creguis i si t’equivoques al menys podràs dir que has arriscat i, sincerament, millor equivocar-se en alguna cosa que has fet que no pas en una que has preferit no fer, per por a equivocar-te.
(Reflexió de diumenge a la tarda!!)

El geni Calamaro

2008-05-25T06:32:00.000-07:00

El gran Andrés Calamaro en una cançó que parla de l'amor, de les segons oportunitats i de moltes altres coses. "Millor que intentis oblidar perquè hi ha molt temps per endavant!", temps per viure'l. Una bona filosofia ;)

Avui he tingut un somni...

2008-05-23T11:34:00.000-07:00

"hoy he soñado en otra vida, en otro mundo...". Un desig: que la realitat es converteixi en les pauses dels teus somnis. Dibuixa la vida en base a la guia dels teus somnis i, és clar, amb la gent a la que vulguis en ells. Una cançó que emociona, Pero a tu lado, de los Secretos.

9 in the afternoon

2008-05-18T11:57:00.000-07:00

Una barreja de sons: rock, indie i Techno defineixen al grup Panic At the disco. Aquí aterra una de les cançons del seu darrer treball: 9 in the afternoon. Val la pena escoltar-la!

Cauen gotes...

2008-05-17T05:33:00.000-07:00

Cançó per a un dia de pluja... i per un dia de sol... perquè a vegades el cel és molt blau però dins teu no para de ploure. Avui cauen gotes encara que no les vegis.

Cobardes

2008-05-15T14:14:00.000-07:00

El tàndem Corbacho-Cruz torna a l'atac després de la seva òpera prima Tapas (tot un èxit de públic i crítica) i ho fa amb el film "Cobardes". Una història sobre la incomunicació i el bullying (paraula anglesa que significa intimidació). A Gaby li fa por anar a l'escola per culpa de Guille, que també te por de decepcionar els seus pares. I els pares també pateixen, uns pel silenci del seu fill a qui no saben què passa i els altres per no conèixer en què s'ha convertit el seu progenitor. En el fons tots els personatges abaixen el cap davant davant d'algu altre. Una història emotiva i tensa que demostra que a vegades les dificultats et fan crèixer (en alguns casos això no té perquè ser positiu) i que demostra que la força més significativa no és la física sinó la mental! Un film que sacseja consciències i que fotografia una societat (la nostra) marcada per la por.

L'amor és cosa de dos... i el sexe?

2008-05-15T13:54:00.000-07:00

El sexe i els problemes de llit entre una parella de mitjana edat és l'eix central de la divertida "Entre Pocs i massa", dirigida per Jordi del Río i amb l'assessorament de Conrad Son. En clau de comèdia, amb un text picant i ple d'equívocs l'obra explica la història de la Gina i l'Alfons un matrimoni amb una vida sexual rutinària i en plena crísis. Per posar-hi una mica d'imaginació se'ls acut ficar una tercera persona al seu llit. I això té les seves conseqüència. El sexe deixa de ser cosa de dos i tot s'enreda i es complica. Les rialles es converteixen en un actor més d'aquesta divertida comèdia que encara sou a temps de veure al teatre Capitol de Barcelona i que a més de les actuacions en viu i en directe també s'hi poden veure elements cinematogràfics. Una última dada, en la representació hi intervé el manresà Carles Gilabert.

Elegy

2008-05-09T06:19:00.000-07:00

Un joc de mirades diu més, a vegades, que qualsevol parrafada sense sentit. Isabel Coixet treballa en aquest sentit, en l'art de dir sense haver dit res i en el seu darrer film, Elegy, això s'hi torna a veure. La història que explica: David Kepesh (Ben Kingsley), un professor acostumat a tenir contactes sexuals passatjers amb les seves alumnes, cambia, trenca esquemes al conèixer a Consuela Castillo (Penélope Cruz). Ambdós viuen una intensa relació, enmig del temor del professor d'adquirir compromisos. Al final, se separen, tot i que no s'obliden, i dos anys després ella torna amb una mala notícia... Aquesta és la història i el farciment el posa la Coixet amb els seus silencis, les seves escenes lentes i la seva recreació poètica. Tot i que és el film menys Coixet que he vist. Basada en el llibre "El animal moribundo", el film sap mantenir l'essència del relat i afegir-hi la dosis estètica d'Isabel Coixet, en el que acaba sent un film d'allò més intimista. Per si en voleu saber més, aquí teniu un mini-reportatge.

"Dias de Cine"

La millor arma: un nas vermell de pallasso

2008-05-03T07:27:00.000-07:00

El Festival Internacional de cinema solidari de Navarcles (Clam) arriba aquest cap de setmana a la seva recta final. Avui s'ha fet entrega del premi Pere Casaldàliga, un guardó que cada any es concedeix a persones o entitats que per la seva obra o actitud hagin contribuït a la solidaritat entre els pobles i les persones. En aquesta cinquena edició els guardonats han estat Pallassos sense fronteres. Aquesta entitat viatja a una sèrie de països en els que hi ha una manca d'oportunitats de riure i amb el seu nas vermell intenten contagiar-los de somriures. La rialla dels més desafavorits, com que fa tant de temps que està amagada, surt amb una força molt bèstia i aquesta és la seva recompensa, el millor dels premis. Una tasca molt lloable que l'entitat duu a terme des del 1993... esperem que premis com aquests els donin força per continuar combatent la pobresa i les situacions extremes amb la millor arma de la que saben fer ús: un nas de pallasso vermell. Felicitats!

Simplement amb ganes d'escriure :)

2008-04-28T06:14:00.000-07:00

Hi ha una vegada, a vegades, una crèdula i innocent jove que creu, x creure en alguna cosa, que la vida és un conte de fades en el que ella és la protagonista. (Ho creia). Li sobraven bruixes i mags malignes i capficada intentava trobar prínceps disfressats de ranes. Un dia despertà d'un son profund i s'adonà que no tot podia ser tant perfecte si es tocava amb la punta d'una bareta màgica. Aleshores li rellisquen les llàgrimes damunt el rostre, sense ordre ni indicacions i sense un segon rostre on trobar aixopluc. I només enmig d'aquest moment, on el futur no es pot dibuixar en quatre ratlles escrites amb guix damunt el terra humit, la jove s'adona que, en el fons, la seva millor companya és la soledat. S'adona que tot i estar amb tanta gent, a vegades, segueix estant sola! però lluny de seguir plorant decideix somriure perquè un dia algú li va dir que mai deixes de fer-ho... i en el fons, no li importa somriure i seguir creant arrugues ;) perquè així, en alguns moments el context desapareix, les cares es difuminen i les preocupacions s'esborren. Aleshores, sola, potser en algun parc verd, envoltada de gent que segueix vivint, aconsegueix apartar-se de tot, redescobrir-se, deixar de preguntar-se perquès i relatibitzar-ho tot. És un oasi, un somni, un moment únic...

Drexler & Jarabe de Palo

2008-04-26T07:02:00.000-07:00

No calen paraules... a vegades hi ha coses que s'haurien de dir més sovint. Les persones sóm massa sovint esclaves del que callem i qui sap si algun dia ens preguntarem a nosaltres mateixos: per què no vaig saber dir-ho en aquell moment?. Però la vida és així... tot passa per una suma del què expliquem i el què decidim no explicar :p i a vegades, ja està bé així.

Vola Colometa, vola!

2008-04-19T11:09:00.000-07:00

"Una novel·la es fa amb una gran quantitat d'intuïcions, amb una certa quantitat d'imponderables, amb agonies i amb resurreccions de l'ànima, amb exaltacions, amb desenganys,amb reserves de memòria involuntària... tota una alquímia. Si jo no he sentit mai cap emoció davant d'una posta de so, ¿com puc descriure, o millor dit, suggerir la màgia d'una posta de sol? Els carrers han estat sempre per a mi motiu d'inspiració...". Així intentava explicar Mercè Rodoreda el seu procès de creació d'una història i en les novel·les que ens ha deixat és on es veu més fidelment que va aconseguir-ho: transmetre el que es vivia als carrers. Una mostra d'això és la novel·la la Plaça del Diamant que ahir es va poder veure, en format teatral, al Kursaal de Manresa. Narra la història de la Natàlia, o més ben dit, la Colometa, una de tantes dones que viu resignada amb la vida que la societat i el seu marit li imposen. Rodoreda no va escollir una heroina, sinó un personatge amb el qual si podien identificar moltes dones que visqueren l'època de la guerra i la postguerra. La narració se succeeixen en 3 hores i mitja d'obra que tot i així no es fa pesada, en absolut. Una bona iniciativa en l'any Rodoreda, amb moments cleenex incorporats!! Genial la interpretació de Silvia Bel.

Melting Pot!

2008-04-17T06:04:00.000-07:00

La vida és un collage de tantes coses!... tanta barreja d'elements diferents i influències varies. Ens hem parat mai a pensar que en el fons no hi ha res que sigui fet d'una única matèria? que tot té arrels d'altres materials que n'ajuden a crear un de nou, únic i especial!? Viatjar ens ajuda a fer-nos amb essències de cultures, ideologies i realitats molt diferents. Conèixer-les ens apropen més a la realitat que som nosaltres mateixos. I sí, viatjar costa diners. Ens agradaria fer-ho més. Però escoltar-nos no us en costarà gens. A través de les ones radiofòniques i també via Internet intentarem fer que conegueu realitats culturals que no podeu tastar en primera persona. Seran petites degustacions d'una hora, però us sentireu com si viatgéssiu a través del temps sense aixecar-vos de la cadira. Escolteu-nos i aporteu-hi la vostra!! Ens trobareu a www.radiomeltingpot.es

Sanjosex a Manresa

2008-04-17T05:55:00.000-07:00

Concert intimista el de Sanjosex, diumenge al Via Fora! de Manresa. Cançons amb ritmes lents i poesia que et submergeixen en un viatge a través del Temps, del seu "Temps i rellotge". Melodies molt adeqüades per dies com avui, plujosos!. Aquí teniu una de les seves cançons: "Temps o rellotge". Una oda a la importància de trobar temps per sommiar, riure, jugar... temps per estar més temps junts ;)

L'última lliçó

2008-04-13T06:38:00.000-07:00

El professor Randy Pausch acaba de fer 47 anys, té una dona que l'estima, 3 fills petits i un càncer terminal. Potser no li queden ni tant sols 2 mesos de vida, però ha optat per viure'ls i així ho demostra en "the last lecture", el què li agradaria que fos la seva darrera lliçó. Aquest missatge m'ha arribat avui mateix al e-mail, amb una reflexió: espero que això us ho faci valorar tot una mica més... i sí, a mi m'ha servit. Es tracta d'un missatge optimista i vitalista d'algú a qui el temps juga en contra. Són 10 minuts de la vostra vida que no seran perduts, sinó guanyats.

Les casualitats... a vegades...no porten enlloc

2008-04-08T13:22:00.000-07:00

Els films de vides creuades i coincidències solen fotografiar un sense fi de casualitats, la majoria de vegades positives, que porten a un final feliç. Un final on les persones que s'han de trobar es troben, els conflictes que s'han de resoldre es resolen i no hi ha històries obertes. No és el cas d'Al Otro Lado, la darrera pel·lícula de Fatih Akin (nascut a Berlin però de pares turcs). El film mostra a través d'un seguit d'encontres,desencontres i fins i tot morts, un camí cap a la reconciliació entre Berlín i Turquia. Una pel·lícula que dona fe de que a vegades hi ha coses que no es resolen mai, que les casualitats també poden portar cap a la incertesa... un film per veure amb cleenex! molt bona!

Un lloc anomenat...

2008-04-07T03:40:00.001-07:00

A vegades marxar un cap de setmana fora no és sinònim de sentir-se com un estrany en territori desconegut. Només han calgut 4 dies a Madrid perquè una sentís que se l'estima una mica més que abans. Ni la gent es tant esquerpa, ni hi ha tanta fòbia catalanista, ni res de res (encara que el debat sigui al carrer)... La gent té una mentalitat oberta, la comunicació és la base, i hi ha un gresol de cultures i llengues diferents molt gran: en un mateix territori s'hi barregen andalusos, mallorquins, italians,...
I sí, Madrid no és Barcelona, i no té mar!! però té espais encisadors. A qui no li agrada passar una tarda de relax estirada damunt la gespa del Retiro?. Pels que tingueu ocasió d'anar-hi, defugiu de les rutes turístiques i intenten conèixer una mica més el Madrid de veritat, el del dia a dia. Una altra recomenació, sobretot pels amants del cinema, passeu per la Llibreria Ocho y Medio. És el paradís i us tractaran genial!

Nada me parece la mitad de perfecto...

2008-04-02T06:06:00.000-07:00

"Puede que la música esté jodida, pero nunca morirá. Lo que está jodida es la industria, el negocio. Cuando los buenos grupos anuncian su aterrizaje, te entra esa ilusión en el cuerpo, ese pinchazo en el estómago. Eso los hace diferentes a los fabricantes de melodías para móvil, a los sensiblones de veinte años, a los clones y a los modernos que cantan en inglés aún siendo de Tárrega. Verdad, rock y larga vida a la música." Paraules del showman Buenafuente en referència al retorn del grup MClan amb el seu cd "Memorias de un Espantapájaros". Aquí teniu el single una barreja de cant a l'esperànça, resum de records i nostalgia i amb un ritme molt Mclan. Una bona bso, fins i tot per trajectes al volant!

El single "Roto por dentro".

Els contes després del "The End"

2008-03-28T13:56:00.000-07:00

Els contes sempre acaben bé, potser perquè ningú explica que passa després del "The End". D'això en parla l'obra Boscos Endins, de Dagoll Dagom que es pot veure aquests dies al teatre Victòria de Barcelona. L'obra, amb música i lletra d'Stephen Sondheim, fa coincidir personatges de contes diversos creant un gran conte de contes musical amb princeps, bruixes, personatges fantàstics i princeses que perden sabates. Un musical diferent, que arriba a grans i petits i que t'arrenca més d'una rialla. Aquí en teniu el making of (una mica llarg), a veure si us anima a veure-la ;)

Una estona de Temps!

2008-03-24T14:22:00.000-07:00

Temps... temps per fer aquelles petites coses que mai tens temps de fer. Admirar una estona el mar (tot i el vent), enfonsar els dits a la sorra, perdre's en els paisatges de l'Alfubera, cantar com si t'haguessin d'escoltar des de l'altra punta del món, seure durant una hora per veure néixer un pollet, somriure davant una actuació musical peculiar, xerrar durant hores i hores davant d'una fondue de xocolata, versionar la tradicional mona de pasqua, passejar per carrers de cases blanc i blaves... Moments 100% impagables, sense horaris, sense presses, sense el tic-tac, sense res més que temps i ganes d'omplir-lo. Temps per perdre (o guanyar) el temps...Una desconnexió absoluta amb BSO incorporada i amb una molt bona companyia ;)ooohhh yeaaaahh! reconnexió amb la realitat... però amb una mirada molt més positiva!!!

Jack Johnson, música de sensacions positives

2008-03-16T04:39:00.000-07:00

Jack Johnson era surfista professional però un accident va obligar-lo a descansar durant un temps. Un període que va dedicar a compondre cançons i tocar la guitarra. Ben Harper va escoltar algunes de les seves cançons i no va dubtar en fitxar-lo pel seu segell discogràfic i no és d'estranyar...ja que les seves músiques són molt màgiques. La seva música és una barreja entre el folk, el rock i el reggae i avui en dia forma part, sense dubte, de la banda sonora de qualsevol surfer o amant de la natura. Música de molt bon rollu!!

Sitting, waiting, wishing

If I had eyes

Manu Chao--- Me Llaman Calle

2008-03-16T04:07:00.000-07:00

Goya a la millor cançó original. Aquesta cançó de Manu Chao forma part de la BSO del film "Princesas" de Fernando León de Aranoa que aborda la prostitució. Les actrius Candela Peña i Micaela Nevárez donen vida a dos amigues que exerceixen la prostitució i que la seva complicitat les ajuda a tirar endavant. És una cançó alegre de ritme però trista i melancòlica en contingut.

Marjane en primera persona

2008-03-09T13:32:00.000-07:00

Marjane és una noia que viu la seva infància i adolescència a l'Iran dels anys 80 quan l'arribada de la revolució islàmica al poder capgira tota la seva vida i converteixen la llibertat en una utopia. Aquesta és la història que narra Persépolis, un film basat en el còmic (de 4 toms) de l'iraniana Marjane Satrapi que narra a través d'aquests llibres els seus records de l'infància a l'Iran. La pel·lícula, un film arriscat (pensat pels grans però narrat en format dibuixos) la signa ella mateixa amb l'ajut del dibuixant de còmics francès Vincent Peronnaud. Un film autobiogràfic que aconsegueix una muntanya russa de sensacions, passant per la reflexió. I tot, amanit amb uns dibuixos extraordinaris que aconsegueixen l'efecte dels més grans actors: emocionar. Us la recomano moltíssim! Aquí teniu un mini-repor sobre el film (sorry si les imatges no s'acaben de veure al 100%, xo el contingut està mb!)

Rent

2008-03-09T01:55:00.000-08:00

Una recomenació per als amants dels musicals: "Rent", un film basat en el musical de Jonathan Larson guanyador dels premis Pulitzer i Tony. S'ambienta al barri d'East Village de Nova York i tracte de com els seus habitants intenten tirar endavant en mig de la pobresa, la marginació, les drogues i el SIDA. Una història dura però que enamora. Aquí teniu una de les cançons del musical, una veritable declaració d'amor in-extremis. Quedeu-vos amb la lletra.

Lax'n'Busto fan ballar el Kursaal

2008-03-08T12:48:00.000-08:00

Tot i haver promès un concert intimista on hi cabien les cançons del Lax’n més melòdic, la banda del Vendrell va acabar posant de peus la sala gran del teatre Kursaal deixant sortir la seva vena rockera. Els Lax’n’Busto van oferir un concert amb sentiment, barrejant les cançons del seu darrer treball “Relax”, amb els himnes clàssics de la banda com “Miami Beach”, “Tinc Fam de Tú” o “Llença’t”, entre d’altres. Hi hagué, també, tal com ja havien anunciat, estones de poca llum, melodies tranquil•les i pell de gallina, com quan el nou líder de la banda, el manresà Salva Racero, va interpretar melodies com “Fum”, o “Aquesta nit” (x cert, una gran descoberta!). Potser va ser perquè jugava a casa o perquè la seva veu no té res a envejar a la de Pemi Fortuny, però el cert és que Racero no va decepcionar en la seva posada en escena demostrant que és un home d’escenaris i que aquesta camisa no li ve gens gran. Al final del concert tot eren bones impressions, optimisme i ganes de seguir amb la festa... perquè en el fons, els Lax són això... Festa! Feien broma amb el temor de no demostrar ser músics en les curtes distàncies, amb les cançons lentes i de difícil execució, però van passar l’examen amb nota. Aquí us deixo un parell de peces seves.

"No és massa tard" del CD Relax. Genial el videoclip amb un únic pla seqüència... na canya!

Podia haver triat cançons amb més ritme com "Llençat", però és que aquesta és molt xula :). Aquí, amb en Pemi Fortuny

Ruddigore o la nissaga maleïda

2008-02-28T06:01:00.000-08:00

La nissaga dels baronets de Ruddigore està maleïda. Tots els que hereten el títol estan obligats a cometre un crim mortal cada dia si no volen morir en terrible agonia. Aquest és l'argument principal del musical de petit format "Ruddigore o la nissaga Maleïda", que es pot veure fins el dia 2 de març al Versus Teatre. L'espectacle és simple, però té els ingredients necessaris per enganxar al públic. El negre predomina en la posada en escena, juntament amb els pentinats excèntrics i les cares blanques dels protagonistes, però la veu (dels sis intèrprets) n'és la gran protagonista. Un argument enginyós, amb un desenllaç sorprenent, basat en el llibre de Ruddigore or the witch's curse, de W.S. Gilbert, ajuda també en un resultat final excel·lent. Picades d'ull iròniques i parodies enginyoses sobre el món dels musicals converteix el què a priori podria semblar una història negre o de suspens en una comèdia àcida i dinàmica. Ajuda també a connectar amb l'espectacle l'espai on es representa: el versus teatre. Un espai familiar, amb un escenari central, que estreny la distància personal espectador-actor i que ajuda a implicar-se al màxim en l'espectacle ja que en alguns casos (estant a primera fila) hi comparteixes, fins i tot, escenari. En definitiva, una opereta sobrenatural (tal com es defineix), molt recomenable, d'una companyia EGOS teatre que tot just comença a despuntar.

Els Oscars de Bardem

2008-02-27T05:44:00.000-08:00

Eren les 3.17 de la matinada quan Javier Bardem va recollir el primer Oscar donat per l'acadèmia a un intèrpret espanyol. Des d'aquest moment la gala serà recordada per aquesta fita i passarà a la història com els Oscars Europeus gràcies als premis atorgats a les principals categories: millor actriu, la francesa Marion Cotillard (Edith Piaf); millor actor, el britànic Daniel Day-Lewis (Pozos de ambición; millor actriu de repartiment, la londinenca Tilda Swinton i per últim, Javier Bardem com a millor actor de repartiment pel seu paper a No es país para viejos (molt merescut). Va ser una gala amb premis previsibles, tot i que en la categoria de millor film no n'hi havia cap que destaqués per damunt dels altres. Al final, els germans Coen van emportar-se l'estatueta a casa per una pel·lícula que, segons el meu punt de vista, no és ni de llarg la seva millor obra i que té un The end força interrogatiu. Un premi, potser, a la seva trajectória. També hi van haver grans oblidades, com per exemple, Expiación. Un film, molt recomenable, amb molts ingredients per convertir-se en guanyador que al final va marxar a casa amb les mans mig buides (només un Oscar per la BSO de Dario Marianelli, genial!). En definitiva, una cerimònia com tantes altres que com sempre acaba brillant més pels vestits, el glamour i el botox que per les qualitats interpretatives dels assistents.

El moment de l'Oscar a Bardem

Expiación. Ja que ells la van oblidar una mica... aquí en teniu el trailer. Quedeu-vos amb la BSO... amb el so de la màquina d'escriure... és genial!

La Manresa del segle XIV

2008-02-17T13:38:00.000-08:00

Parades d'artesans, tallers de tot tipus i molt espectacle. Aquests són els ingredients de l'onzena fira medieval que aquest cap de setmana s'ha celebrat a Manresa. Més de 400 col·laboradors i 200 parades han ocupat els carrers del nucli antic de la ciutat per transportar als seus habitants i als visitants a la Manresa del segle XIV. Aquells que s'han passejat pels carrers de la capital del Bages aquest cap de setmana han pogut veure des de tallers de tir amb arc i ballesta, falcons, parades d'artesans i oficis, lluites i picabaralles medievals i diversos espectacles dramatitzats sobre la història de Manresa. A banda d'aquestes recreacions històriques,el visitant ha pogut passejar pels carrers del casc antic de la ciutat i descobrir petites escenes quotidianes de l'època. El proper any ja ho sabeu... la cita és obligada ;)

Sweeney Todd

2008-02-17T11:18:00.000-08:00

“Algo cercano a una obra maestra, un trabajo de una extrema -me atrevería a decir que malvada- genialidad”. Així definia el musical Sweeney Todd un dels crítics de The New York Times. I no s’equivocava. Aquesta versió d’un famós musical de Broadway explica la història d’un sinistre personatge, el barber diabòlic del carrer Fleet i ho fa amb uns ingredients que han de funcionar a la força: una direcció sota la vareta de l’imaginatiu Tim Burton, la interpretació d’un gran Johnny Depp (nominat a l’Oscar per aquest film), i una història potent explicada amb una base musical. Us la recomano, sobretot per als amants dels musicals. Aquí teniu el trailer

Les reflexions de Mafalda

2008-02-15T06:45:00.000-08:00

Fa més de 40 anys que Joaquín Salvador Lavado, més conegut com a Quino, va donar vida al personatge de mafalda. Aleshores mai li hagués passat pel cap que les seves vinyetes serien traduides a 26 llengües diferents i que les reflexions d'aquesta irreverent menuda es passejarien per les cases de tantes persones. Ara encara continuen vigents i són una bona mostra de com fins i tots els còmics poden portar un plus de reflexió, a banda de fer arrencar somriures.

Els Astronautes exploren el Kursaal

2008-02-10T02:18:00.000-08:00

Astronautes, submarins, viatges fantàstics i paisatges i situacions inventades, són alguns dels ingredients que sacsegen l’univers dels mallorquins Antònia Font, que ja fa més de 10 anys que porten la seva música original i imaginativa arreu del territori. Ahir van ser al teatre Kursaal de Manresa on van oferir un concert juntament amb l’orquestra del Berguedà repassant alguns dels seus grans èxits recollits en el seu últim CD recopilatori “Coser y cantar”. Així es van poder escoltar cançons com la d’ “Astronautes”, “Dins aquest iglú”, “Alegria” i “wa Yeah”, entre d’altres, que van ser corejades i aplaudides pel públic assistent. Poca interacció amb el públic però anant de cara a la feina, els mallorquins van oferir un bon directe que els va obligar a fer bis i que va fer posar de peus la sala gran del teatre manresà en bloc. En definitiva, un veritable recital imaginatiu amb lletres que s’allunyen dels convencionalismes i les històries tòpiques i amb sons d’allò més innovadors i galàctics. Felicitats Astronautes.

Fer arribar la política des de la originalitat

2008-02-09T09:58:00.000-08:00

Sota el títol "yes we can", basada en una frase del candidat demòcrata a les primàries dels EUA, Obama, diferents artistes han confeccionat un vídeo musical de suport al candidat (basat en un emotiu discurs). En el vídeo s'hi poden veure rostres tant coneguts com els de l'actriu Scarlett Johansson o Will I.M, cantant de Black Eyed Peas. Es tracta d'una manera original i rítmica de fer arribar una idea/ideologia a la gent, que s'està difonent massivament a través d'Internet. No és però, l'única iniciativa en aquesta línia, diferents artistes espanyols també han adaptat la idea i han creat un vídeo de suport a Zapataro de cara a les properes eleccions. Deixant de banda ideologies i idees polítiques val la pena veure aquestes dues campanyes que es es basen en la transmissió de bon rollo, utilitant cares populars. Són una bona estratègia de màrqueting, molt originals!

El vídeo de suport a Barack Obama

El de suport a ZP

La valentia de Juno Macguff

2008-02-09T05:53:00.000-08:00

Comença el compte endarrera pels Oscars i, per fi, arriben a la cartellera els films que es disputaran l'estatueta del "tío Óscar". Seguint la línia de les nominacions de l'any anterior, aquest any se situa de nou (l'any passat va ser Pequeña Miss Sunshine) en "les quinielas" un film còmic, irònic, àcid i al mateix temps amb un rerafons de reflexió i fins i tot m'atreviria a dir, dramàtic!.Parlo de Juno la història d'una noia de 16 anys que es queda embarassada i tot el remolí de decisions i girs que això suposa en la seva vida. Alguns han qualificat el film com a una història falsament provocadora que, en el fons, utilitza recursos fàcils per obtenir el resultat final. Però jo crec que el film aconsegueix el seu propòsit: fer riure i reflexionar i ho fa d'una manera àgil i uns personatges que es fan estimar. Magnífica, sobretot, la interpretació de Ellen Page(nominada als Oscars per aquesta interpretació). El film, de fet, acumula 4 nominacions entre les quals hi ha la de millor pel·lícula... Us en deixo un tast.

Remember?

2008-02-06T14:16:00.000-08:00

A vegades no cal tenir motius per escoltar o reescoltar una cançó. A vegades potser només és per recordar algun moment o etàpa o per posar banda sonora a una estona melancòlica. Tampoc no cal tenir motius per penjar-la aquí... simplement tenir-ne ganes ;) Escolteu-la. Val la pena!