Equivocar-se, ensopegar, aixecar-se, aprendre i somriure i tornem-hi: equivocar-se, ensopegar, aixecar-se... això és la vida. I de cada pas un aprèn a fer el següent amb més seguretat, perquè en el fons és més important el camí que l'objectiu. Això sí, si fem les coses com sentim, si lluitem pel que volem, mai mirarem enrere i ens penedirem del què no hem fet. Perquè la vida és dels valents! o dels que volen ser-ho. I voler és poder! Hi ha tantes coses per les que ens queda somriure encara, val més aprofitar-les no? perquè la vida s'esfuma... com un petó en un portal.
sábado 5 de diciembre de 2009
viernes 4 de septiembre de 2009
martes 25 de agosto de 2009
martes 18 de agosto de 2009
Colònia
Segona parada: Colònia. Poques horetes (menys de les previstes per problemes amb les maletes) però suficients com per enamorar-nos d'ella. Fins i tot vam descobrir un instrument nou... sabeu que es pot arribar a fer música amb una serra? :)




primera parada... París!
Diuen que Paris és la ciutat de l'amor i no crec que s'equivoquin, tot i que París és moltes altres coses. És la ciutat dels museus, la ciutat dels crepes, la ciutat de les arts i la bohèmia, la ciutat del formatge i el vi (en aquests sopars màgics al pont de les arts) i la ciutat de la llum. Una estampa única. Primera parada.




lunes 3 de agosto de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)